El jefe de todo esto (Lars Von Trier, 2006)
Muerte de un presidente (Grabriel Range, 2006)
dimarts, 29 de desembre del 2009
dilluns, 23 de novembre del 2009
DIVENDRES, 27 DE NOVEMBRE, A LES 20 H., VEUREM LA PEL·LÍCULA
Minnie & Moskowitz (Així parla l’amor) (U.S.A., 1971)
Fitxa tècnica:
Director i guió: John Cassavetes
Productor: Al Ruban
Fotografia: Alric Edens, Michael D. Margulies, Arthur J. –Ornitz
Muntatge: Frederic Knudtson
Actores: Gena Rowlands (Minnie Moore), Seymour Cassel (Seymour Moskowitz), Val Avery (Zelmo Swift), Timothy Carey (Morgan Morgan), Katherine Cassavetes (Sheba Moskowitz), Elizabeth Deering (Girl), Elsie Ames (Florence), Lady Rowlands (Georgia Moore), David Rowlands (Minister), John Cassavetes (Jim)
Durada: 114 min.
Sinopsi:
Minnie és una dona guapa i culte que es troba en plena crisi emocional. Un bon dia es troba amb un aparca cotxes anomenat Seymour Moskowitz per qui sentirà “in crescendo” un atracció sentimental. Ens explica una relació de parella entre personatges de diferent condició social, física i cultural.
John Cassavetes és un pioner del cinema independent d’Estats Units (és un referent per directors com Jim Jarmush o Tarantino).
Així parla l’amor és una de les seves pel·lícules menys conegudes. Dins la obra de Cassavetes s’acostuma a trobar un cinema poc habitual i molt personal. La no utilització d’artificis tècnics, la manca d’un pressupost elevat, un equip de familiars i amics (la “Minnie” protagonitzada per la gran Gena Rowlands és la seva dona) i una mirada autèntica de la realitat aporten a les seves pel·lícules una gran força lírica i emotiva.
Fitxa tècnica:
Director i guió: John Cassavetes
Productor: Al Ruban
Fotografia: Alric Edens, Michael D. Margulies, Arthur J. –Ornitz
Muntatge: Frederic Knudtson
Actores: Gena Rowlands (Minnie Moore), Seymour Cassel (Seymour Moskowitz), Val Avery (Zelmo Swift), Timothy Carey (Morgan Morgan), Katherine Cassavetes (Sheba Moskowitz), Elizabeth Deering (Girl), Elsie Ames (Florence), Lady Rowlands (Georgia Moore), David Rowlands (Minister), John Cassavetes (Jim)
Durada: 114 min.
Sinopsi:
Minnie és una dona guapa i culte que es troba en plena crisi emocional. Un bon dia es troba amb un aparca cotxes anomenat Seymour Moskowitz per qui sentirà “in crescendo” un atracció sentimental. Ens explica una relació de parella entre personatges de diferent condició social, física i cultural.
John Cassavetes és un pioner del cinema independent d’Estats Units (és un referent per directors com Jim Jarmush o Tarantino).
Així parla l’amor és una de les seves pel·lícules menys conegudes. Dins la obra de Cassavetes s’acostuma a trobar un cinema poc habitual i molt personal. La no utilització d’artificis tècnics, la manca d’un pressupost elevat, un equip de familiars i amics (la “Minnie” protagonitzada per la gran Gena Rowlands és la seva dona) i una mirada autèntica de la realitat aporten a les seves pel·lícules una gran força lírica i emotiva.
dimecres, 4 de novembre del 2009
Novetats novembre 2009
Joe Strummer. Vida y muerte de un cantante
Julien Temple (2007)
El fantasma y la señora Muir
Joseph L. Mankiewicz (1947)
dilluns, 26 d’octubre del 2009
DIVENDRES 30 D'OCTUBRE, A LES 20 H., VEUREM LA PEL·LÍCULA...
Who’s afraid of Virginia Woolf? (Qui té por de Virginia Woolf?)
Fitxa tècnica:
Director: Mike Nichols
Guió: Ernest Lehman (text: Edward Albee)
Música: Alex North
Fotografia: Haskell Wexler (B&W)
Intèrprets: Elizabeth Taylor, Richard Burton, Sandy Dennis, George Segal
Any i nacionalitat: 1966, U.S.A.
Duració: 129 min.
Sinopsis:
Mike Nichols adapta a la pantalla l’obra teatral d’Edward Albee. La interpretació del matrimoni madur (Richard Burton i Liz Taylor) quedarà per sempre més com una de les més recordades, sobre relacions de parella, vistes en el cinema.
La pel·lícula ens mostra dues relacions de parella: una de madura que porten molts anys junts i una altre de joves acabats de casar. Tota l’acció de la pel·lícula transcorre durant una nit on les dues parelles acabaran fent un gir vivencial i existencial sobre si mateixes fins que comenci a despuntar el dia...
Fitxa tècnica:
Director: Mike Nichols
Guió: Ernest Lehman (text: Edward Albee)
Música: Alex North
Fotografia: Haskell Wexler (B&W)
Intèrprets: Elizabeth Taylor, Richard Burton, Sandy Dennis, George Segal
Any i nacionalitat: 1966, U.S.A.
Duració: 129 min.
Sinopsis:
Mike Nichols adapta a la pantalla l’obra teatral d’Edward Albee. La interpretació del matrimoni madur (Richard Burton i Liz Taylor) quedarà per sempre més com una de les més recordades, sobre relacions de parella, vistes en el cinema.
La pel·lícula ens mostra dues relacions de parella: una de madura que porten molts anys junts i una altre de joves acabats de casar. Tota l’acció de la pel·lícula transcorre durant una nit on les dues parelles acabaran fent un gir vivencial i existencial sobre si mateixes fins que comenci a despuntar el dia...
dimecres, 30 de setembre del 2009
Novetats setembre 2009
Gritos y susurros, Ingmar Bergman (1972)
El verdugo, L.García Berlanga (1963)
El halcón y la flecha, Jacques Tourner (1950)
dimarts, 15 de setembre del 2009
DIVENDRES 25 DE SETEMBRE, A LES 20:00 H., VEUREM LA PEL·LÍCULA...
Les pel·lícules de Mankiewicz resalten sobretot pel seus guions, per la part més literària del cinema, per la narració magistral de les seves històries. Samuel Fuller deia que “Mankiewicz, Ben Hecht i Wilder són els tres millors guionistes del món. I Mankiewicz i Wilder els millors guionistes/directors.”
Mankiewicz deia que la diferència entre la vida real i les pel·lícules és que un guió ha de tenir sentit, la vida no. Potser és per això que després de veure algunes obres de Mankiewicz i Wilder és té una sensació de conte, de somni, de melangia, d’indefensió envers l’absurd de la vida real.
En aquesta adaptació d’un relat de John Klempner hi trobem una lliçó magistral de com s’ha d’utilitzar una veu en off; aquesta bàsicament introdueix escenes i fa lliscar l’argument. En cap moment la narració omnipresent competeix amb les imatges ni els en treu protagonisme, sap com i quan intervenir. La seva missió es completar, mai interrompre ni redundar. També hi trobem un plantejament directe i original, mitjançant flash-backs, que aboca la trama a dividir-se en tres parts, un per cada esposa, on descobrim la veritable natura de l'amor que les tres tenen pels seus respectius marits
Sinopsi:
Durant una excursió, tres amigues reben una carta d’una coneguda que els diu que se’n va de la ciutat acompanyada del marit d’una d’elles.
Cadascuna d’elles comença a qüestionar-se si aquest home pot ser el seu marit i comencen a repassar, amb un ús flash-back antolològic, les seves respectives vides sentimentals.
.
Fitxa tècnica:
Títol original, any i lloc de producció: A letter to three wives, 1949, U.S.A
Director: Joseph L. Mankiewicz
Intèrprets: Jeanne Crain, Linda Darnell, Ann Sothern, Kirk Douglas, Paul Douglas
Guió: Joseph L. Mankiewicz, Vera Caspary
Música: Alfred Newman
Fotografía: Arthur C. Miller
Duració: 103 min.
Mankiewicz deia que la diferència entre la vida real i les pel·lícules és que un guió ha de tenir sentit, la vida no. Potser és per això que després de veure algunes obres de Mankiewicz i Wilder és té una sensació de conte, de somni, de melangia, d’indefensió envers l’absurd de la vida real.
En aquesta adaptació d’un relat de John Klempner hi trobem una lliçó magistral de com s’ha d’utilitzar una veu en off; aquesta bàsicament introdueix escenes i fa lliscar l’argument. En cap moment la narració omnipresent competeix amb les imatges ni els en treu protagonisme, sap com i quan intervenir. La seva missió es completar, mai interrompre ni redundar. També hi trobem un plantejament directe i original, mitjançant flash-backs, que aboca la trama a dividir-se en tres parts, un per cada esposa, on descobrim la veritable natura de l'amor que les tres tenen pels seus respectius marits
Sinopsi:
Durant una excursió, tres amigues reben una carta d’una coneguda que els diu que se’n va de la ciutat acompanyada del marit d’una d’elles.
Cadascuna d’elles comença a qüestionar-se si aquest home pot ser el seu marit i comencen a repassar, amb un ús flash-back antolològic, les seves respectives vides sentimentals.
.
Fitxa tècnica:
Títol original, any i lloc de producció: A letter to three wives, 1949, U.S.A
Director: Joseph L. Mankiewicz
Intèrprets: Jeanne Crain, Linda Darnell, Ann Sothern, Kirk Douglas, Paul Douglas
Guió: Joseph L. Mankiewicz, Vera Caspary
Música: Alfred Newman
Fotografía: Arthur C. Miller
Duració: 103 min.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
