Caída y auge de Reginald Perrin (1976, U.K.)
Al final de la escapada (Jean Luc Godard, 1960, França)
dimecres, 19 de maig del 2010
DIVENDRES 30 D'ABRIL, A LES 20:00 H., VEUREM LA PEL·LÍCULA...
Dublinesos (The Dead) (U.S.A., 1987)
Fitxa tècnica:
Director: John Huston
Guió: Tony Huston basat en la història “The Dead”
del llibre Dubliners de James Joyce
Producció: Wieland Schultz-Keil, Chris Sievernich
Fotografia: Fred Murphy
Intèrprets: Angelica Huston (Gabriel Conroy)
Helena Carroll (tia Kate)
Cathleen Delany (tia Julia)
Ingrid Craigie (Mary Jane)
Durada: 79’
Sinopsi:
Dublín, dia de l'epifania del 1914. Katte i Julia Morgan i la seva neboda Mary Jane reben, com cada any, els seus parents i amics. Gabriel, acompanyat de la seva dona Gretta, fa el seu habitual discurs. Freddy arriba tan ebri com de costum, malgrat la promesa feta a la seva mare. Mary Jane toca el piano i Julia canta Bellini. Es beu, es menja, es balla, es reciten versos i es conversa. A la fi de la vetlllada, Gretta queda trasbalsada quan escolta la cançó "The Lasse of Aughrim". Després, a l'habitació de l'hotel, Gretta revelarà a Gabriel la part oculta de la seva vida
L’any 1914 James Joyce va publicar el llibre Dubliners. És un recull de 15 contes que té la particularitat que els primers estan protagonitzats per nens i a mida que el llibre va avançant també va creixent l’edat dels protagonistes. L’últim conte del llibre (coherentment titulat “els morts”) és el que va escollir Huston. La diferència més significativa respecte del llibre va ser la inclusió d’un personatge nou, Mr. Grace, que recita un poema irlandès del segle vuitè, “Donal Og”.
Tant el conte de Joyce com la pel·lícula de Huston es troben situats a un mateix nivell d’obra d’art, de joia estètica que ens parla d’una manera sutilment commovedora del pas del temps.
Quan es va posar a realitzar la pel·lícula Huston ja estava molt malalt i va dirigir la pel·lícula des d’una cadira de rodes i amb assistència constant d’oxigen. Va morir dos dies abans que s’estrenés al Festival de Venècia deixant, possiblement, la millor pel·lícula que podia haver fet com ha testament vital.
Si us interessa fer algun comentari sobre les pel·lícules que veiem o sobre cinema en general entreu al nostre bloc http://cineforumbiblio.blogspot.com/. Podeu deixar-hi suggeriments de títols que us agradaria veure en pantalla gran i en V.O. S.
Fitxa tècnica:
Director: John Huston
Guió: Tony Huston basat en la història “The Dead”
del llibre Dubliners de James Joyce
Producció: Wieland Schultz-Keil, Chris Sievernich
Fotografia: Fred Murphy
Intèrprets: Angelica Huston (Gabriel Conroy)
Helena Carroll (tia Kate)
Cathleen Delany (tia Julia)
Ingrid Craigie (Mary Jane)
Durada: 79’
Sinopsi:
Dublín, dia de l'epifania del 1914. Katte i Julia Morgan i la seva neboda Mary Jane reben, com cada any, els seus parents i amics. Gabriel, acompanyat de la seva dona Gretta, fa el seu habitual discurs. Freddy arriba tan ebri com de costum, malgrat la promesa feta a la seva mare. Mary Jane toca el piano i Julia canta Bellini. Es beu, es menja, es balla, es reciten versos i es conversa. A la fi de la vetlllada, Gretta queda trasbalsada quan escolta la cançó "The Lasse of Aughrim". Després, a l'habitació de l'hotel, Gretta revelarà a Gabriel la part oculta de la seva vida
L’any 1914 James Joyce va publicar el llibre Dubliners. És un recull de 15 contes que té la particularitat que els primers estan protagonitzats per nens i a mida que el llibre va avançant també va creixent l’edat dels protagonistes. L’últim conte del llibre (coherentment titulat “els morts”) és el que va escollir Huston. La diferència més significativa respecte del llibre va ser la inclusió d’un personatge nou, Mr. Grace, que recita un poema irlandès del segle vuitè, “Donal Og”.
Tant el conte de Joyce com la pel·lícula de Huston es troben situats a un mateix nivell d’obra d’art, de joia estètica que ens parla d’una manera sutilment commovedora del pas del temps.
Quan es va posar a realitzar la pel·lícula Huston ja estava molt malalt i va dirigir la pel·lícula des d’una cadira de rodes i amb assistència constant d’oxigen. Va morir dos dies abans que s’estrenés al Festival de Venècia deixant, possiblement, la millor pel·lícula que podia haver fet com ha testament vital.
Si us interessa fer algun comentari sobre les pel·lícules que veiem o sobre cinema en general entreu al nostre bloc http://cineforumbiblio.blogspot.com/. Podeu deixar-hi suggeriments de títols que us agradaria veure en pantalla gran i en V.O. S.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
