Les pel·lícules de Mankiewicz resalten sobretot pel seus guions, per la part més literària del cinema, per la narració magistral de les seves històries. Samuel Fuller deia que “Mankiewicz, Ben Hecht i Wilder són els tres millors guionistes del món. I Mankiewicz i Wilder els millors guionistes/directors.”
Mankiewicz deia que la diferència entre la vida real i les pel·lícules és que un guió ha de tenir sentit, la vida no. Potser és per això que després de veure algunes obres de Mankiewicz i Wilder és té una sensació de conte, de somni, de melangia, d’indefensió envers l’absurd de la vida real.
En aquesta adaptació d’un relat de John Klempner hi trobem una lliçó magistral de com s’ha d’utilitzar una veu en off; aquesta bàsicament introdueix escenes i fa lliscar l’argument. En cap moment la narració omnipresent competeix amb les imatges ni els en treu protagonisme, sap com i quan intervenir. La seva missió es completar, mai interrompre ni redundar. També hi trobem un plantejament directe i original, mitjançant flash-backs, que aboca la trama a dividir-se en tres parts, un per cada esposa, on descobrim la veritable natura de l'amor que les tres tenen pels seus respectius marits
Sinopsi:
Durant una excursió, tres amigues reben una carta d’una coneguda que els diu que se’n va de la ciutat acompanyada del marit d’una d’elles.
Cadascuna d’elles comença a qüestionar-se si aquest home pot ser el seu marit i comencen a repassar, amb un ús flash-back antolològic, les seves respectives vides sentimentals.
.
Fitxa tècnica:
Títol original, any i lloc de producció: A letter to three wives, 1949, U.S.A
Director: Joseph L. Mankiewicz
Intèrprets: Jeanne Crain, Linda Darnell, Ann Sothern, Kirk Douglas, Paul Douglas
Guió: Joseph L. Mankiewicz, Vera Caspary
Música: Alfred Newman
Fotografía: Arthur C. Miller
Duració: 103 min.
Mankiewicz deia que la diferència entre la vida real i les pel·lícules és que un guió ha de tenir sentit, la vida no. Potser és per això que després de veure algunes obres de Mankiewicz i Wilder és té una sensació de conte, de somni, de melangia, d’indefensió envers l’absurd de la vida real.
En aquesta adaptació d’un relat de John Klempner hi trobem una lliçó magistral de com s’ha d’utilitzar una veu en off; aquesta bàsicament introdueix escenes i fa lliscar l’argument. En cap moment la narració omnipresent competeix amb les imatges ni els en treu protagonisme, sap com i quan intervenir. La seva missió es completar, mai interrompre ni redundar. També hi trobem un plantejament directe i original, mitjançant flash-backs, que aboca la trama a dividir-se en tres parts, un per cada esposa, on descobrim la veritable natura de l'amor que les tres tenen pels seus respectius marits
Sinopsi:
Durant una excursió, tres amigues reben una carta d’una coneguda que els diu que se’n va de la ciutat acompanyada del marit d’una d’elles.
Cadascuna d’elles comença a qüestionar-se si aquest home pot ser el seu marit i comencen a repassar, amb un ús flash-back antolològic, les seves respectives vides sentimentals.
.
Fitxa tècnica:
Títol original, any i lloc de producció: A letter to three wives, 1949, U.S.A
Director: Joseph L. Mankiewicz
Intèrprets: Jeanne Crain, Linda Darnell, Ann Sothern, Kirk Douglas, Paul Douglas
Guió: Joseph L. Mankiewicz, Vera Caspary
Música: Alfred Newman
Fotografía: Arthur C. Miller
Duració: 103 min.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada