El sol del membrillo
(Víctor Erice, Espanya, 1992, 139 min.)
Pel·lícula documental que ens mostra el procés de treball d’Antonio López (pintor i protagonista del documental juntament amb el quadre que va realitzant). El seu objectiu és tornar a pintar un tema ja tractat per ell amb anterioritat (un codonyer plantat per ell al patí on té el seu estudi) però aquesta vegada vol captar els raigs de llum que hi ha enmig de les fulles. Tenint en compte l’estil realista del pintor, que parteix de l’exactitud, aquest objectiu se li farà feixuc (els fruits que van madurant i fan torçar les branques, els canvis meteorològics, el canvi constant de la llum, etc). Aquesta incapacitat de plasmar de forma veraç pictòricament un instant (llargament retinguda per la càmara del director) desencadena converses sobre l’art (la mateixa càmera enquadrant el quadre és el diàleg més constant) amb amics pintors, treballadors que té a casa seva, etc. Les persones que apareixen a la pel·lícula es representen a elles mateixes i el que diuen els pertany, tal com anotava Víctor Erice en un presentació que va fer de la pel·lícula on també explicava la relació entre el cinema i la pintura: “A lo largo de este siglo, los pintores y los cineastas no han dejado de observarse, quizás porque han tenido, y siguen teniendo, más de un sueño en común -entre otros, capturar la luz-, pero, sobre todo, porque su trabajo obedece, como señaló André Bazin, a un mismo impulso mítico: la necesidad original de superar el tiempo mediante la perennidad de la forma; el deseo, totalmente psicológico, de reemplazar el mundo exterior por su doble.”
Destacar que la preciosa fotografia és obra de dos dels millors especialistes del cinema espanyol (Javier Aguirresarrobe i ángel Luís Fernández).
Entrades
